PATRIMONIO NATURAL

Monóvar con 152,4 Km2 de extensión, representa uno de los términos municipales más extensos de la provincia de Alicante. El casco urbano de la ciudad, situado al Este del término, se complementa con otros focos de población repartidos en diferentes pedanías y partidas rurales localizadas a lo largo del término municipal: LA ROMANETA, EL HONDÓN, CHINORLET, CASAS DEL SEÑOR y CAÑADAS DE D. CIRO.

Termino

Un recorrido por los caminos y senderos que discurren por el término municipal nos descubre los parajes naturales y zonas rurales que conservan el desarrollo tradicional de la zona y numerosas ejemplos de arquitectura rural: campos de cultivo de vid, almendro y olivo, aterrazados de forma escalonada utilizando grandes piedras superpuestas formando grandes ribazos; viviendas rurales; casas cueva; pozos, cuya finalidad era el abastecimiento doméstico y para abrevar animales; y explotaciones de mármol. Una agricultura a tiempo parcial sigue manteniendo nuestro paisaje y nuestros cultivos más tradicionales.

senderos1

Uno de los parajes más apreciados es el Paraje Natural Municipal “Monte Coto”, que fue declarado en el año 2007 como tal. Este posee una superficie de 763,75ha.

paneles2

paneles4

Monte Coto se encuentra ubicado en la sierra del Reclot. Dicha sierra ocupa una extensión aproximada de 2.400 ha, de las cuales aproximadamente 760 ha pertenecen al término de Monóvar. La orografía de estas sierras junto con su particular clima, condicionan la presencia de especies singulares de gran valor, tanto en flora como en fauna.

Otro recurso de gran valor en el paraje es el paisaje: la sierra del Coto ofrece profundos barrancos, extraordinarios cortados, zonas boscosas, en definitiva una gran variedad paisajística, de gran atractivo para todos aquellos que se acerquen por estas tierras con la intención de disfrutar de la naturaleza.

Más información sobre el Monte Coto:
http://www.agricultura.gva.es/web/parajes-naturales-municipales/pnm-monte-coto-monovar

“NUESTROS CAMINOS Y SENDEROS”
Ruta del Xirivell
SENDERISMO

El Libro “NUESTROS CAMINOS Y SENDEROS. MONÓVAR” es una guía de caminos y senderos de pequeño recorrido de nuestro término municipal que ha sido editada por el Ayuntamiento de Monóvar con la colaboración del Grupo Espeleológico y el Grupo de Montaña. En ella se recogen 19 rutas, de las cuales 17 han sido creadas para esta publicación y las 2 restantes son senderos de pequeño recorrido ya homologados que discurren integramente por nuestro término municipal: PRV-107 “Ruta del Xirivell” (Xinorlet) y del PRV-177 “Sierra del Reclot’ (Casas del Señor-La Cavafría-Las Encebras). Contiene descripción del itinerario de cada ruta, tiempo, distancia, desnivel ascenso, desnivel descenso, dificultad, cartografía, perfil altimétrico y alzado del mapa del itinerario. Numerosas imágenes resaltan los valores naturales y paisajísticos de la zona. Las rutas son las siguientes: Ruta 01    Aula de la Naturaleza – Alto Redó – Aula de la Naturaleza Ruta 02    Monóvar – Cumbre de Zafra – Monóvar Ruta 03    Monóvar – Romanteta – Monóvar Ruta 04    Vuelta a Zafra por Cañada Real del Bilaire y Senda de Saltarines Ruta 05    Vuelta Sierra de la Vieja Ruta 06    Vuelta Casas del Collado Ruta 07    Vuelta Pedrera por Canyadeta y Safarich Ruta 08    Circuito Betíes – Molinos por Cantarranes Ruta 09    Directa Solana Ruta 10    Parque Salitre – Cueva Zafra Ruta 11    Monóvar – Aula de la Naturaleza Ruta 12    Aula de la Naturaleza – Cañadas de Don Ciro Ruta 13    Hondón – Cañadas de Don Ciro Ruta 14    Hondón – Buitrera – Monóvar Ruta 15    Salitre – Hondón Ruta 16    Casas del Señor – Hondón Ruta 17    Cumbre de Zafra – Casas del Señor por Cavafría Ruta 18    PR-CV 166 Ruta 19    PR-CV 107

 

ES       EN

El Paratge Natural Municipal Monte Coto va ser declarat el 23 de març de 2007 per acord del Consell de la Generalitat Valenciana. Ocupa aprox. 763 ha del terme de Monòver i està situat en la Serra del Reclot que, amb una extensió total de 2.400 ha, s’estén pels termes municipals de Monòver, el Pinós, l’Alguenya i la Romana. Posseeix múltiples mèrits ecològics, paisatgístics, històric-culturals i relacionats amb els usos recreatius i d’esplai.

El Coto presenta un relleu accidentat, amb forts pendents. El seu punt de major altitud aconsegueix els 997 metres i es localitza en la capçalera del Barranc de Caseta. Dominat en la seua major part per una densa massa de pi carrasco, ofereix per la seua vegetació, certs aspectes d’interés: Barranc de la Quitranera i Capçaleres i ombria del Barranc de Caseta.

Les úniques construccions existents són les instal·lacions abandonades annexes a l’antiga pedrera de Monte Coto i la torre de vigilància contra incendis situada en l’Alt Redó.

A més existeixen algunes construccions disperses de caràcter agrícola als voltants de l’espai. El nucli de població més pròxim és el dels Cases del Senyor, a uns 700m del límit Nord del Paratge.

Aquesta serra constitueix un enclavament de gran interés en la C.V., ja que actua com a territori de transició entre les terres litorals i les àrees interiors de l’altiplà. Açò i el clima condiciona la presència d’espècies singulars de gran valor.

L’existència de diferents unitats ambientals com zones de matoll i arbres i barrancs, permet la presència en el paratge de gran diversitat de fauna: aus, amfibis (escassos pels pocs punts d’aigua existents), rèptils (detectades unes tretze espècies: la serp verda, la sargantana cua-roja, el fardatxo …).

Les espècies més excel·lents en mamífers són el gat montès, la gardunya, la geneta, el liró careto, la mostela, el teixó i l’esquirol.

Entre les espècies presents existeixen més de 100 espècies d’aus. Destaquen les rapaces nidificants associades a mitjans rocosos, entre les quals sobreïx l’àguila real. Altres espècies que es poden observar són: l’àguila serpera europea, l’azor comú, l’esparver comú, el busardo ratoner, el falcó pelegrí, el soriguer i el cárabo comú.

Es coneixen unes 700 espècies vegetals. L’espècie més rellevant és el gal·ler o roure valencià (Quercus faginea), podem contemplar-ho en el Barranc de la Quitranera, un dels racons millor conservats de tot el Paratge.

Amb un total de 13.200m2 situats en Els Cases del Senyor, l’Aula de la Natura posseeix unes instal·lacions preparades per a albergar a caminants, col·lectius, col·legis… amb dormitoris, vestuaris amb dutxes, instal·lacions esportives, barbacoa i sala d’exposicions. Des de l’Aula de la Natura podem començar diferents recorreguts.

El PRV-166: L’ALMORQUÍ-LA CAVAFRÍA-LES TRES FONTS.

Aquest recorregut es pot iniciar per qualsevol dels tres punts. A L’Almorquí s’accedeix des del GR-7 entre Els Cases del Senyor i Les Encebres. Seguint una pista forestal, s’arriba a una àrea de descans on podem veure restes d’antigues carboneres, un forn d’algeps i un aljub d’aigua.

En el Pi de la Farola podrem optar per dirigir-nos a la Cavafría o per pujar al mirador en adreça Les Tres Fonts.

Aquesta ruta transcorre per les zones de més valor ecològic de tota la comarca, amb mostres de flora, fauna, cavitats i espectaculars vistes panoràmiques.

El passatge posseeix un gran potencial en relació amb les activitats d’esplai i d’educació ambiental.

Dins de l’espai es desenvolupen diversos esports de muntanya, com l’escalada i el senderisme, discorrent per diverses senderes de xicotet recorregut interconnectats entre si; PRV-166: Almorquí-Cavafría-Tres Fonts i PRV-3: El Pinós-Els Tres Fonts-El Pinós i amb la sendera de gran recorregut GR-7.

Des del punt de vista dels usos tradicionals, El Coto és un referent comarcal i local molt arrelat en la població. Al llarg de la història s’ha desenvolupat en el mateix diversos aprofitaments i ha sigut utilitzat com a font de recursos: apicultura, pasturatge, recollida d’espart, obtenció de calç i guix, extracció de roques ornamentals, carbonar, recol·lecció de plantes medicinals, recollida d’arena, aprofitament de l’aigua de fonts, etc.